"Déjame que escuche esa guitarra,
que hoy me falta el aire
...
Déjame perdido en negra noche,
que hoy el dolor duele
...
Dame un lenguaje sin palabras
para abrigarme, que tengo frío.
...
Dame UN MUNDO SIN PALABRAS,
que YO RESPIRE, PORQUE ME AHOGO.
Dame besos y caricias..."

Manolo García

Mira’m als ulls

“La civilització no suprimeix la barbàrie, la perfecciona”
Voltaire
“Coneixem el soroll que fan les dues mans quan aplaudim. Però, em podries dir quin és el soroll que li correspon a una sola de les mans? “
Tradició zen

Algú em va dir que la raça humana havia fracassat -no entenc perquè no recordo mai qui- i jo vaig pensar que aquella persona estava molt ressentida, que no n’hi havia per tant!
Cada dia que passa, no sé si per casualitat o perquè hi estic més receptiva, veig més mostres d’aquesta realitat. El passotisme dels individus envers una agressió; girar la cara i fer com que no he vist res, així, potser, no tinc ni remordiments. Però de què tenim por? De buscar-nos problemes i que sigui un altre llavors qui faci com que no ha vist res?

Civilització, diu la cita. “Estadi evolutiu de la cultura que succeeix a la barbàrie...” “ Avançament d’una societat i d’una cultura en l’ordre intel·lectual, social, moral...” diu el diccionari. Sí? Té raó, llavors, Voltaire? Anem endavant? La tècnica evoluciona a marxes forçades, però, i nosaltres?
Ens humanitzem o ens hominidzem?

I em mirallo. I em qüestiono...

I mentre escric, la cartera em porta un certificat, una multa, per variar, i no em mira! No sé per què avui m’hi fixo, però no em mira als ulls. Té raó, ningú no mira als ulls ja! Som com burros, mirem endavant i treballem i treballem... No hauríem d’aturar-nos, tan sols per uns segons, i mirar-nos? Mirem-nos als ulls!! Però tothom mira a terra.

Algú em pot dir “quin és el soroll que li correspon a una sola de les mans?” Hem perdut el nord, naveguem, som nàufrags en un oceà, un immens oceà que és ple de gent com nosaltres, perduda, però no la veiem... és clar! Com que mirem a terra...!

Jo espero no tenir por, mirar els ulls a les persones i trobar altres mans per sentir el seu so. I, finalment, contradir al senyor Voltaire dient-li que sí, que hem evolucionat!

Montse Rodríguez Clusella
Vic nov. '07